Generalitats
Em preocupa molt si caminem cap a una
energia que col·labori contra el canvi climàtic, que augmenti les renovables a
tota pastilla, que prescindeixi de les nuclears quan més aviat millor....
R. Al teu si condicional hi trobaràs en el
document dades que et despreocuparan.
Aquesta visió beatífica que tot
resultarà més barat i més fàcil, que ja negociarem amb Espanya ( serà si vol
Espanya ) el que calgui ( REE, dèficit de tarifa i residus nuclears – ara
resulta que sí que voldrem el magatzem de residus que tant em criticaven a mi i
no ho sotmetrem a la condició de cap calendari de tancament de les nuclears - )
i que la línia d’interconnexió amb França ens solucionarà tots els problemes
perquè disposarem de més energia o que com que tenim ports tindrem el gas més
barat i com tenim refineria el petroli també més barat que es dedueix al
menys del resum de premsa que he llegit, és increïble des del meu punt de
vista.
R. Enlloc es diu que ‘tot
resultarà més barat i més fàcil’. El document aporta informació dels
factors que reduirien els costos energètics (menors compres de drets d’emissió,
menors primes al Règim Especial, no contribució als majors costos de generació
elèctrica extrapeninsular i del transport...), informació sobre entrebancs i
dificultats actuals que desapareixerien (control de les conques fluvials
compartides, manca del mallat de la xarxa elèctrica gironina i de connexions
ferroviàries internacionals de mercaderies...) i informació d’altres que
apareixerien (gestió dels residus nuclears propis, creació dels organismes
reguladors...).
També aporta possibles col·laboracions en la línia del que
la UE proposa entres Estats (REE, connexió gasística amb França....).
No és que vulguem el magatzem de residus nuclears, el que
volem és assumir directament totes les nostres responsabilitats, per bé i per
mal, residus inclosos faltaria més.
La nova línia d’interconnexió elèctrica amb França no cal
per al sistema elèctric de Catalunya. Amb les interconnexions actuals es
cobreixen sobradament les recomanacions de la UE. Però un cop feta,
facilitaria el comerç elèctric que permetria reduir costos.
Disposar de ports, de planta de regasificació i refineria
redueix transport de gas i de petroli, i per tant de costos.
Els apartats del resum de premsa
acaba dient que amb un Estat propi
1 - facilitaria molt l‘assoliment
dels objectius
2 – permetria desplegar el gran
potencial de bons professionals de l’energia
3 – Els requeriments de la UE seran
més fàcils d’assolir amb un estat propi
4 – Els preus de l’energia,
naturalment, també es rebaixarien
Estic per fer-me
independentista si no fos perquè, cada un d’aquests apartats hauria d’acabar
responent – des del meu punt de vista és clar – “depèn de quin govern hi hagi
en cada moment” i, al menys en el resum de premsa que és el que la gent llegirà
més, no parla del model- Quin model econòmic. Social, de l’aigua, de l’energia,
volem tenir en una Catalunya independent ? Ah ¡¡ Això no importa. Ahir vam
saber que al 2020 ens ho diran. Jo mentrestant faig el que he fet sempre,
llegir i fer programes per saber al menys aquests 8 anys propers què ens
espera. I ho veig tot molt fosc i poc sostenible
R. 1- No només per a aquests punts: si millorem
o empitjorem en qualsevol aspecte dependrà dels potencials
(instal·lacions, recursos...), de nosaltres (què i a qui votem, què fem i què
deixem de fer...) i dels governs que haguem elegit nosaltres. La gran
diferència és que no dependrem d’uns governs (votats –a més de nosaltres- per
una població més de quatre vegades la nostra) que controlen les connexions
internacionals, els cursos d’aigua que passen per més d’una comunitat, els usos
de la costa, i que decideixen sobre carreteres, autopistes, vies de ferrocarril,
aeroports, ports, línies d’alta tensió, cementiris nuclears i l’ús del subsòl,
entre moltes altres coses. I aquests darrers governs estan escollits per una
gran massa de població que sempre pot determinar el contrari del que ens
interessa a Catalunya.
2- Ara molts bons professionals van a Madrid o a
l’estranger per les limitacions que hi ha a Catalunya (comentades en el punt 1)
i les poques perspectives que això millori. A més, alts funcionaris espanyols
poden ocupar posicions molt còmodes, que probablement no ocuparien en el futur.
3- Les emissions de CO2/kWhe a Catalunya són inferiors a
les d’Espanya, i recolzariem la interconnexió gasística amb França, entre
altres raons.
4- La Espanya no catalana paga més primes del Règim
Especial per kWh que Catalunya. La proporció d’hidràulica i nuclear a Catalunya
és superior que a la resta d’Espanya.
Tot això està amplament documentat en el document.
Potser no ho he entès bé, però jo
pensava que les coses eren una mica més complicades, últimament ja em passa sovint,
això. Quan penso que una cosa és complicada, de sobta se’m presenta com a molt
més simple i a l’inrevés, quan he arribat a la conclusió de què és simple algú
me la presenta com a complicada.
R. Aquest “algú”,
parteix d’una bona informació, o també són opinions? El treball fet pretén que
enlloc de pensar com són les coses
hom tingui prou informació com per comprendre
i interpretar com són les coses, i
canviar a mesura que la informació vagi canviant.
Energia elèctrica
El fet que la capacitat de generació
elèctrica instal·lada a Catalunya permeti cobrir la màxima demanda
d’electricitat vol dir que no necessitaríem de ningú per sobreviure
energèticament?.
R. No. No implica que sigui capaç de proporcionar sempre
les puntes de màxima demanda d’electricitat, com la capacitat d’una carretera
d’absorbir el trànsit d’un any no vol dir que no hi hagi embussos, o talls per
manteniment.
Vol dir que el balanç elèctric anual pot ser zero (no que
ho hagi de ser).
No dependre d’un altre normalment implica més costos o més
emissions, com una economia que no importi o exporti res tindrà preus més
alts, per evitar això es va inventar el comerç!
Em sorprèn també que ni es mencioni
la possibilitat de canviar el mix per un altre més renovable.
R. El mix energètic o elèctric és una cosa que
ha de determinar el Parlament, no un document com aquest.
La Unió Europea, en el seu excel·lent “Energy Outlook 2050”
mostra com és possible arribar a uns indicadors (energètics, ambientals,
econòmics...) amb mix molt diferents.
Per això vol imposar els indicadors (tep/càpita, tep/PIB, CO2/càpita...) i no
els mix concrets (per no tenir
competències en això i per la varietat de situacions del diferents Estats
membre).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada