Resposta a les preguntes, dubtes, comentaris i crítiques rebudes

Generalitats
Em preocupa molt si caminem cap a una energia que col·labori contra el canvi climàtic, que augmenti les renovables a tota pastilla, que prescindeixi de les nuclears quan més aviat millor....
R. Al teu si condicional hi trobaràs en el document dades que et despreocuparan.

Aquesta visió beatífica que tot resultarà més barat i més fàcil, que ja negociarem amb Espanya ( serà si vol Espanya ) el que calgui ( REE, dèficit de tarifa i residus nuclears – ara resulta que sí que voldrem el magatzem de residus que tant em criticaven a mi i no ho sotmetrem a la condició de cap calendari de tancament de les nuclears - ) i que la línia d’interconnexió amb França ens solucionarà tots els problemes perquè disposarem de més energia o que com que tenim ports tindrem el gas més barat i com tenim refineria el petroli també més barat  que es dedueix al menys del resum de premsa que he llegit,  és increïble des del meu punt de vista.
R. Enlloc es diu que ‘tot resultarà més barat i més fàcil’. El document aporta informació dels factors que reduirien els costos energètics (menors compres de drets d’emissió, menors primes al Règim Especial, no contribució als majors costos de generació elèctrica extrapeninsular i del transport...), informació sobre entrebancs i dificultats actuals que desapareixerien (control de les conques fluvials compartides, manca del mallat de la xarxa elèctrica gironina i de connexions ferroviàries internacionals de mercaderies...) i informació d’altres que apareixerien (gestió dels residus nuclears propis, creació dels organismes reguladors...).
També aporta possibles col·laboracions en la línia del que la UE proposa entres Estats (REE, connexió gasística amb França....).
No és que vulguem el magatzem de residus nuclears, el que volem és assumir directament totes les nostres responsabilitats, per bé i per mal, residus inclosos faltaria més.
La nova línia d’interconnexió elèctrica amb França no cal per al sistema elèctric de Catalunya. Amb les interconnexions actuals es cobreixen sobradament les recomanacions de la UE. Però un cop feta, facilitaria el comerç elèctric que permetria reduir costos.
Disposar de ports, de planta de regasificació i refineria redueix transport de gas i de petroli, i per tant de costos.

Els apartats del resum de premsa acaba dient que amb un Estat propi
1 - facilitaria molt l‘assoliment dels objectius
2 – permetria desplegar el gran potencial de bons professionals de l’energia
3 – Els requeriments de la UE seran més fàcils d’assolir amb un estat propi
4 – Els preus de l’energia, naturalment, també es rebaixarien
 Estic per fer-me independentista si no fos perquè, cada un d’aquests apartats hauria d’acabar responent – des del meu punt de vista és clar – “depèn de quin govern hi hagi en cada moment” i, al menys en el resum de premsa que és el que la gent llegirà més, no parla del model- Quin model econòmic. Social, de l’aigua, de l’energia, volem tenir en una Catalunya independent ? Ah ¡¡ Això no importa. Ahir vam saber que al 2020 ens ho diran. Jo mentrestant faig el que he fet sempre, llegir i fer programes per saber al menys aquests 8 anys propers què ens espera. I ho veig tot molt fosc i poc sostenible
 R. 1- No  només per a aquests punts: si millorem o empitjorem  en qualsevol aspecte dependrà dels potencials (instal·lacions, recursos...), de nosaltres (què i a qui votem, què fem i què deixem de fer...) i dels governs que haguem elegit nosaltres. La gran diferència és que no dependrem d’uns governs (votats –a més de nosaltres- per una població més de quatre vegades la nostra) que controlen les connexions internacionals, els cursos d’aigua que passen per més d’una comunitat, els usos de la costa, i que decideixen sobre carreteres, autopistes, vies de ferrocarril, aeroports, ports, línies d’alta tensió, cementiris nuclears i l’ús del subsòl, entre moltes altres coses. I aquests darrers governs estan escollits per una gran massa de població que sempre pot determinar el contrari del que ens interessa a Catalunya.
2- Ara molts bons professionals van a Madrid o a l’estranger per les limitacions que hi ha a Catalunya (comentades en el punt 1) i les poques perspectives que això millori. A més, alts funcionaris espanyols poden ocupar posicions molt còmodes, que probablement no ocuparien en el futur.
3- Les emissions de CO2/kWhe a Catalunya són inferiors a les d’Espanya, i recolzariem la interconnexió gasística amb França, entre altres raons.
4- La Espanya no catalana paga més primes del Règim Especial per kWh que Catalunya. La proporció d’hidràulica i nuclear a Catalunya és superior que a la resta d’Espanya.
Tot això està amplament documentat en el document.

Potser no ho he entès bé, però jo pensava que les coses eren una mica més complicades, últimament ja em passa sovint, això. Quan penso que una cosa és complicada, de sobta se’m presenta com a molt més simple i a l’inrevés, quan he arribat a la conclusió de què és simple algú me la presenta com a complicada.
 R. Aquest “algú”, parteix d’una bona informació, o també són opinions? El treball fet pretén que enlloc de pensar com són les coses hom tingui prou informació com per comprendre i interpretar com són les coses, i canviar a mesura que la informació vagi canviant.


Energia elèctrica
El fet que la capacitat de generació elèctrica instal·lada a Catalunya permeti cobrir la màxima demanda d’electricitat vol dir que no necessitaríem de ningú per sobreviure energèticament?.
R. No. No implica que sigui capaç de proporcionar sempre les puntes de màxima demanda d’electricitat, com la capacitat d’una carretera d’absorbir el trànsit d’un any no vol dir que no hi hagi embussos, o talls per manteniment.
Vol dir que el balanç elèctric anual pot ser zero (no que ho hagi de ser).
No dependre d’un altre normalment implica més costos o més emissions, com una economia que  no importi o exporti res tindrà preus més alts, per evitar això es va inventar el comerç!

Em sorprèn també que ni es mencioni la possibilitat de canviar el mix per un altre més renovable.
 R. El mix energètic o elèctric és una cosa que ha de determinar el Parlament, no un document com aquest.
La Unió Europea, en el seu excel·lent “Energy Outlook 2050” mostra com és possible arribar a uns indicadors (energètics, ambientals, econòmics...) amb mix molt diferents. Per això vol imposar els indicadors (tep/càpita, tep/PIB, CO2/càpita...) i no els mix concrets (per no tenir competències en això i per la varietat de situacions del diferents Estats membre).